La fusta de la Patagònia xilena

La Patagònia està dividida entre Xile i Argentina. Una de les grans economies de la regió és el comerç de la fusta que s’extreu de les grans extensions boscoses que disposa.

Aquesta fusta és generalment de ciprés de las Guaitecas (Pilgerodendron uviferum) i d’alerç o lahuán (Fitzroya cupressoides), fustes no poroses i molt resistents a la descomposició provocada per la humitat. La duresa del clima patagònic imposa una construcció resistent a la humitat de l’aigua i la neu.

L’any 1977 el govern de Xile va declarar les dues espècies Monument Natural, fet que va controlar i prohibir la tala d’aquests arbres. Actualment només es deixa talar arbres morts, i en algunes zones ni tan sols això.

Aquest fet podria fer canviar l’arquitectura patagònica, tant marcada per la construcció amb aquest tipus de fusta.

Si així és, que sigui per una arquitectura resistent, estètica, equilibrada i sobretot que sigui per la conservació dels boscos.